Els joves del Xino

Fa molts anys, treballant amb un grup de joves del barri del Carmen, vaig passar per un moment difícil. Era un grup sense referències, amb absentisme escolar, amb un consum alt de cànnabis, i amb 14 anys ja tenien una autonomia econòmica difícil d'explicar.

Mai he tingut problemes per relacionar-me aquest tipus de joves, i entenia les seues virtuts i els seus defectes. El problema és quan has de treballar amb ells, quan el teu treball consisteix a fer-los de referent sense que t'ho demanen, quan tu eres l'únic que els diu que no.

Amb aquell grup vaig tindre vàries trobades fortes, en les que el grup desapareixia per tornar als dies, sempre carregats de raons. En una d'aquelles voltes que havien desaparegut, vaig anar a buscar-los al parc on sempre s'ajuntaven, i efectivament allí estaven.

El problema havia estat que quan parlàvem es referien a mi como «comemierda», el que jo no estava disposat a permetre. Així que carregat de raons, havia anat al parc per fer-los entendre que ja podien no tornar a aparèixer per el centre on jo treballava, però que no estava disposat a que es dirigiren d'aquella manera.

Mentre jo parlava, ells discutien entre ells i s'insultaven de mil maneres, mentre decidien que contestar-me, mentre em feien comentaris de la bicicleta amb la qual havia arribat, mentre em preguntaven si el dissabte hi hauria partit de futbol, quan un d'ells va fer un alto i fent-los callar a tots, va fer un gest com el que segurament faria jo quan he d'explicar alguna cosa obvia:

- Raül- em va dir-, entre nosotros «comemierdas», no es un insulto. Entre nosotros nos llamamos «comemierdas» siempre. Te lo decimos únicamente porque nos caes bien.

Efectivament, vaig adonar-me que en aquell temps en què els havia estat observant, l'insult que més voltes s'havia repetit era «comemierdas» i en cap moment havia sigut per dirigir-se a mi.

Hi ha voltes que no es allò que ens diuen, si no des d'on ens ho diuen que és el que hem de tindre en compte. Quan recorde aquesta anècdota recorde els xavals i com d'important era per ells pertànyer a un grup, ja que la seua família no estava per protegir-los. Les vivències seues eren dures i dures eren les seues formes, però era l'única forma que tenien d'expressar-se. Saber escoltar a l'altre, no és únicament entendre el que ens diu, sinó també entendre el que ens volia fer arribar. En aquest cas, "comemierda" tenia un significat relatiu.

Maig 2015