Moltes
voltes els aprenentatges importants vénen espontàniament de coses
que no tenen res a veure. Ens vénen d'anècdotes que en altre moment
ens hagueren passat desapercebudes, però que just eixe dia prenen un
paper fonamental per a nosaltres.
Això em va passar fa poc mirant una pel·lícula on el protagonista havia de fer-se passar per un rei i havia d'anar a la guerra. Tot anava bé fins que comença el combat. En eixe moment aquest pobre home intenta fugir, però un general l'agafa i li solta el següent sermó:
«Els soldats estaran tranquils mentre es giren i et vegen segur dalt del turó. Si canviares de lloc sense que ells ho esperaren, si no pogueren vore't, si hagueren de buscar-te, la seua seguretat en tu i en ells mateixos desapareixeria, aleshores fugirien o es revoltarien contra tu, i perdríem la batalla. Únicament si et veuen tranquil i confiat, ells poden estar tranquils i confiar en ells.»
M'agrada eixa imatge del rei que veu més enllà del que poden veure els seus soldats, que saps que el que els espera no serà fàcil, però que sap que l'únic camí és confiar.
Açò m'ha ajudat a explicar a molts pares de fills adolescents, el que segons la meua opinió, devia ser el seu paper. Els explique que es tracta d'un moment crític en el qual costa deixar que els fills prenguen decisions difícils, en el que voldrien tenir-los prop un poc més, decidir per ells i no deixar-los anar just ara veient el que els espera. És un moment en què el més fàcil és espantar-se.
L'adolescència és un moment vital en què els joves han de trobar espai per prendre decisions arriscades, i han de saber que estem suficientment prop d'ells com per poder-los ajudar, però no tant com per a prendre decisions. És una etapa on per a créixer es necessita certa autonomia, però no d'una llibertat absoluta.
L'adolescència és eixe moment d'ambivalència on ja no es vol ser xiquet perquè s'és massa major, però encara no es pot assumir l'autonomia dels adults doncs encara no s'han adquirit les destreses necessàries.
La dificultat d'aquest moment és en gran mesura la rapidesa en què es produeix tot, el gran salt que ocorre d'un dia a un altre, i en què ja no es fa el que els pares decideixen. Ara, ja sols podem ser eixe "rei dalt del turó" que els ofereix un lloc on sentir-se segurs i on curar les ferides, amb la certesa que tot passarà.
En referència de la pel·lícula "Kagemusha, l'ombra del guerrer"