Com treballe

Entenc l'adolescència com un moment vital en el qual tot canvia: les nostres relacions amb els amics, amb la família i amb el món; es desperta la sexualitat; avui en dia tenim l'accés a les xarxes socials, els mòbils, internet, ... i tot acompanyat d'inseguretats, rebel·lia i emocions incontrolables,... Sense dubte, es tracta d'un moment intens.
Acompanyar els joves en aquesta muntanya russa, acompanyar-los en totes aquestes qüestions que apareixen de sobte i ajudar a la família gestionar-les, és per a mi la base i l'objectiu del meu treball.
Per això, explicar en unes línies el meu treball és una qüestió complexa, ja que tot depén del jove i els motius que el porten a consulta. En tot cas sí que hi ha tres idees claus que sempre tinc present:
Els primers d'elles és que, per a mi, ser psicòleg és com un artesà o un cirurgià, cada intervenció és diferent i ha d'adaptar-se a la persona, al moment vital i a l'entorn; just al contrari del que passa a part de la medicina on els tractaments són universals. La psicologia i els psicòlegs hem de poder donar respostes concretes a situacions concretes, el que va funcionar una volta potser no servisca després. Així, entenc la psicologia com un procés personal on psicòleg i pacient van descobrint les causes dels problemes i van donant respostes a cada qüestió a mesura que apareixen.
La segona, tal com em diu l'experiència, és que les teràpies en adolescents necessiten recollir el que passa al present, ja que tot va a gran velocitat i el que ahir era important, avui ja està superat i no cal o és preferible no reobrir-lo: aquella millor amiga avui ja no és tan important, o en una setmana poden haver canviat de parella més d'una volta, o aquell jove rebel ha deixat de ser-ho, i tot sense eixir-se de la normalitat. Els adolescents necessiten tindre un camí que mire el futur per continuar creixent, i nosaltres tenim la responsabilitat de fer possible aquest camí.
Com a tercer punt i últim, entenc el treball del psicòleg com un suport puntual en una situació puntual en què les famílies o els joves no se senten capaços de resoldre alguna qüestió amb els seus propis medis. La meua tasca com a psicòleg seria obrir punts de reflexió, oferir alternatives, i crear un espai on tothom parle i siga escoltat, per tal de crear una nova realitat positiva per la família i els joves.
En altre ordre de coses, tot psicòleg necessita un marc teòric en què se senta còmode i en el que recolzar el seu treball. Jo he trobat què per treballar en adolescents, tres teories creen un marc respectuós amb les persones i ofereix altres maneres de confrontar les situacions existents. La Teoria Sistèmica té present la influència de la família i les amistats dels joves. La Teoria del Apego que analitza l'efecte de les relacions i la importància dels vincles. I els estudis sobre les etapes evolutives de Brizendine ens ajuden a entendre les necessitats que les persones tenim a cada edat. Aquestes tres teories m'ofereixen diverses ferramentes que em permeten donar resposta tant a qüestions de conducta com emocionals i em permeten buscar solucions sense senyalar culpables.
Per acabar, no puc deixar de compartir una qüestió que em va impressionar i m'ha marcat com a professional: Entre els diferents autors que han escrit sobre psicologia amb adolescents, Marco Marchioni va començar una conferència parlant de les seues pròpies vivències com adolescent, va parlar de les seues experiències i dificultats, d'aquelles qüestions transcendentals que el marcaren i com aquestes havien determinat el seu estil terapèutic. Aquesta implicació personal i aquesta franquesa en el tracte podria ser l'últim ingredient per explicar la manera com treballe.
     
.   .   .