dilluns, 25 de setembre del 2017

Com es relacionen els joves «d’avui en dia»


Parlava amb uns amics sobre la seva filla adolescent i les xarxes socials, i em contaven que la seva filla tenia moltíssimes amistats, però dubtaven de la qualitat d’aquestes. M’explicaven, com per a ells, la manera en que es relacionen els joves d’avui en dia, comportava una falta de compromís amb els altres i riscos innecessaris per un mateix, al no saber en moltes ocasions amb qui s’estava parlant.

Però quan les converses s’allarguen, hi ha voltes que ens donem permís per recordar-nos a nosaltres mateixa en aquella edat. Així coincidírem els tres, que durant la nostra adolescència havia estat el moment de la vida en la que més gent havíem conegut: els amics del poble, de classe, del bar on quedaves després de l’institut, els de la discoteca... i els amics dels amics, que també eren els nostres amics. Però val a dir que pels meus amics, el que nosaltres féiem, no tenia res a veure amb el que avui en dia son les xarxes socials, on amb un sol clic pots posar-te a parlar amb gent a la que no has vist mai. I es que tots tres coincidíem en que avui en dia, molts joves solament es coneixen per les fotos del perfil, i es demanen amistat, i després comencen a xerrar, i hi ha alguns cops que fins i tot acaben quedant amb desconeguts, i això pels meus amics, no és gens segur.

Però ja posats a recordar, i amb un poc d’ironia, els deia jo que tots tres teníem anècdotes en les que havíem estat a les festes d’algun poble, i havíem parlat amb gent desconeguda i per nosaltres ara eren records divertidíssim. Fins i tot recorde, fer autoestop per tornar a casa, i no pensar mai si hi havia risc. Clar, els continuava dient, «era altra època» i nosaltres «controlàvem», i el que conduïa «tampoc anava begut», o tal volta ho veiem diferent perquè teníem un altra edat que no és la de ara.

I és que, ben pensat, el que fan avui en dia els joves i tant ens preocupa, fins a cert punt, es sembla al que els meus amics i jo férem quan érem joves, amb la diferència que ara ho poden fer amb el pijama posat: Coneixen gent, discuteixen i es deixen de parlar, fan les paus, parlen mal del que no està, conten aventures que els passen, fan bromes, comenten sèries de youtubers... i sempre que poden, lliguen.

Sí ho hagués de resumir diria que els adolescents continuen fent coses que els adults un dia vàrem fer: amagar-se dels adults, conèixer molta gent, provar allò que ens han prohibit, eixir fora de la zona de control,... i els adults continuem fent el que ja feien els nostres pares: protegir-los, i així estalviar-los els problemes. Però l’adolescència consisteix just en això, en equivocar-se i aprendre dels errors, i les xarxes socials son solament el lloc on ara es fa, igual que abans es feia al carrer.

Així, és bona senyal que als meus amics no els agrada el que fa la seva filla adolescent, ja que vol dir que ells estan fent el que els correspon com a pares, i ella el que li correspon com a adolescent.