La meva formació com a psicòleg té els seus
fonaments en la Teoria Sistèmica o Teoria de Sistemes. Es tracta d'una teoria que dirigeix la seua atenció a les relacions entre les persones i en especial a les relacions dins les nostres famílies. Aquesta teoria ens permet
entendre els processos pels quals està passant l'adolescent i ens
ofereix un ventall d'estratègies per a ajudar-lo, alhora que proporciona altres instruments per ajudar a la família quan l'adolescent no està
en disposició d'acudir a les sessions.
Com a terapeuta, entenc a les persones com ésser que aprenem diàriament, amb capacitat per reflexionar i triar, mostrar-nos diferents i relacionar-nos diferents. Quan utilitzem la paraula ÉS, definim les persones com a ésser rígids incapaços de canviar. Quan fem ús de la paraula ESTAR, tot passa a ser una situació transitòria què pot millorar. Podem aprendre i canviar quan tenim alguna raó important per fer-ho, quan disposem de les ferramentes necessàries i quan ens arriba l'oportunitat.
És necessari prendre el control del que no ens agrada per transformar-lo en un projecte de futur. Allò que ara ens preocupa, ahir no estava, i tal volta demà ja no estiga.
. . .