En general ens dóna molta satisfacció aprendre, i especialment els xiquets semblen ser els que més gaudeixen fent-ho. Es passen el dia memoritzant, realitzant experiments, jugant a ser uns altres. Absorbeixen tot el que es creua en les seues vides: anuncis, cançons, passos de ball, contes, acudits, els noms dels personatges de la tele (saben els noms de TOTS els *pokémons). En canvi, sembla que tenen dificultats per a aprendre les taules de multiplicar!!!

Aquesta vinyeta de Calvin and Hobbes ens dóna una pista de que és el que volen.

Ens mostra l'important que és tenir en compte els interessos dels xiquets. Si aconseguim que es divertisquen, els serà fàcil aprendre. Alguna cosa semblat és el que ens passa als adults.

El meu fill ha après una cançó dels dies de la setmana, que li encanta i no para de repetir. És més, gaudeix i es diverteix fent-ho. Ha après sense esforç aparent.

En el dia a dia ens costa parar a veure què els agrada als nostres fills. La rutina ens impedeix adonar-nos com el xiquet està passant per moments que mai es repetiran. Cada etapa necessita una cura i una atenció diferent, i en cadascuna podem trobar diferents maneres d'estar amb ells. El que ens va ser útil en un moment donat, pot deixar de funcionar de cop, i el que havíem descartat, pot ser necessari que ho traguem del bagul.

A mesura que ells creixen, nosaltres aprenem a ser pares. Si tenim açò en compte ens ajudarà a gaudir del dia a dia en família.