És
espectacular el canvi que fem tothom en arribar l'adolescència, i
ja no solament per l’aspecte físic. En les capacitats
intel·lectuals es produeix també un gran canvi.
Podríem dir que estem front un nou sistema operatiu completament
desconegut. Una cosa així com quan els ordinadors van passar de
MS-DOS a Windows, o quan va aparéixer Android i les pantalles
tàctils.
Ningú
té clar del tot com funciona, i en general cerquem pistes en allò
que coneixíem i ens era familiar, però que rarament trobem. Abans
calia saber programació per a poder usar un ordinador i de sobte ja
no ens cal; ens calien CD per a instal·lar qualsevol programa, però
els nous dispositius no tenen lloc per posar els Cds.
És
el moment en què els pares i mares hem d'esborrar la memòria i
deixar el disc dur en blanc. El moment de tornar a aprendre a ser
pares i mares, ja que res funcionarà com ho feia abans.
Mentre
els fills són xiquets, els referents som els adults, i ens mal
acostumen a fer cas al que els diem. L'adolescent necessita
diferenciar-se de nosaltres, així que farà just el contrari del que
diguem Quan li diem a un xiquet que lleve la tele, ho farà encara
que siga a la de tres. Quan li diem a un adolescent que no fume,
farem que siga la major de les seues necessitats.
Passem
de ser necessaris a sobrar en qüestió de pocs mesos, i això costa
d'entendre. Ara necessitaran llibertat per fer allò que han de fer,
i que està fora de l'abast dels pares.
En
aquesta situació, tenim diferents alternatives: Enfadar-nos,
enfadar-nos molt, preguntant altres pares i enfadar-nos més, fer-nos
unes risses perquè tot va com va i tornar a enfadar, i demanar a
professionals que ens tornen a instal·lar la versió anterior dels
nostres fills i enfadar-nos de nou.
Després
de tants anys decidint el que és millor per ells, costa acceptar que
ja no ens tenen en compte. Però no són ells, ells
tampoc saben el que els passa.
Ara
ja no podem seguir ensenyant-los a ser personetes. Hem tingut 12 anys
per crear les bases, per introduir dades. Hem passat d'un fill
depenent al cent per cent, a un fill amb les capacitats per
adaptar-se a la societat. Ara és moment de fer un pas enrere i
deixar que comprove si tot allò que ha aprés l'és útil, de posar
el pilot automàtic, el mans lliures, de deixar-los experimentar amb
els seus nous super-poders... i de començar a investigar sobre la
manera en què podem continuar sent pares en aquesta nova etapa en la
qual tot és diferent i tot és igual.
Per
si encara queden dubtes, ací deixe unes línies en forma de manual.
Breu
Manual d'Ús:
-
Tot allò que els prohibim els valdrà per saber per on han d'explorar i els despertarà la curiositat;
-
Cal que caiguen doncs han d'aprendre a alçar-se per ells mateixos;
-
Cal que trien doncs s'han de poder equivocar i corregir els seus errors;
-
Cal que s'aparten de nosaltres doncs s'han de sentir capaços;
però
alhora,
-
Hem d'estar disponibles per recollir-los;
-
Hem d'estar disponibles per escoltar-los;
-
Hem de saber donar-los consell quan ens el demanen, i acceptar que no sempre el seguiran;
-
Els hem de saber dir on estan les nostres línies roges i fer-los entendre que no podran passar-les;
-
Hem de saber tot dels nostres fills sense que ells ho sàpiguen.