dimecres, 21 de juny de 2017

Un any fent xarrades per a Ampes




Cada juny m’agrada fer un repás del que ha sigut el curs de treball fins ara. Sempre hi ha noves experiències i enguany ha sigut especialment interessant.

He finalitzat la formació de Psicologia Familiar Avançada, impartit tallers per a altres professionals, portat a València un gran professional sobre Teoría del Apego, m’han fet alguna entrevista i col·laborat amb els centres "Esplai" d'Aldaia i "Edukem" d'Alcasser, a més del treball a la meua consulta.

Però de tot, els tallers socioeducatius per a mares i pares que he fet a través de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes (FAMPA) han estat de les experiències més enriquidores. He fet xarrades des d'Ontinyent o Vilallonga fins a Quartell, coneixent pares i mares interessats en aprendre, per poder atendre i entendre millor els seus fills i filles.

En aquest camí he parlat amb les famílies d'emocions, del pas dels seus fills de primària a secundària, de l'assetjament escolar, de com fomentar l'autocontrol, com fer de la lectura una activitat divertida, algunes tècniques per millorar la concentració, de la resolució de conflictes i la importància d'una bona comunicació, i de moltes altres coses que han anat sorgint de manera espontània.

En aquest camí, he conegut a un munt de famílies, amb moltes inquietuds per fer les coses millors, amb ganes de compartir les seues experiències personals. Gent generosa de qui m'he endut tant com espere haver deixat. Em venen al cap un parell d'anècdotes, que marque ací per guardar-me-les com a tresors:

Acabant el curs, havia d'anar a Llíria a fer una de les últimes xarrades sobre l'assetjament escolar. Així que després d'explicar el tema i resoldre les preguntes, com a tancament vaig dir: «Si no confieu amb vosaltres com a mares i pares, com voleu que els vostres fills ho facen? Cal que confieu molt més amb vosaltres i tot serà més senzill». Així que després de dir allò, vaig recollir i vaig acomiadar-me. Ja fora de l'escola, mentre estava pujant al cotxe per tornar a València, se'm va apropar una d'aquelles mares i em va dir que «just això últim que has dit és el que jo venia a escoltar». I és que hi ha voltes que no cal que els missatges siguen nous, hi ha voltes que sols cal recordar allò que és essencial.

També al CEIP Max Aub vaig haver de fer una xarrada sobre «autocontrol i frustració». Com tinc costum, apunte a la pissarra totes aquelles preguntes que porten les famílies, per tal que no se m'oblide cap. Aquell dia, a mesura que anava contant com ajudar a no perdre l'autocontrol (els pares) i com atendre la frustració (dels pares també) per donar una resposta sana a la frustració i la perduda de l'autocontrol dels fills, varen anar sorgint cada volta, més preguntes i més dubtes, fins al punt que l'Ampa va decidir fer la segona part d'aquella xarrada. La particularitat era que tal qual com estava plantejat, no hi havia una segona part. Així que em vaig deixar a les mans de les mares i dels pares, i vaig començar dient: «Vinc a fer la segona part d'un taller que sols té una part... Ara què vos conte?...». Pocs minuts després, la pissarra tornava a estar plena de preguntes.

Encara que la majoria, han estat situacions boniques, també hi ha hagut algunes complexes que també m'han ajudat a créixer, com quan dues mares es posaren a discutir, i situacions molt intenses on algú trencava a plorar i començava a compartir experiències que li eren doloroses. Ocasionalment hi havia xarrades on, per circumstàncies, solament eren quatre, i els organitzadors s'atabalaven. Llavors jo els recollia dient-los «no passava res, quasi millor, avui faré un taller exclusiu i personalitzat per a vosaltres», i efectivament eren tallers molt interessants on es compartien experiències molt profundes, en els que tothom reflexionàvem i dels que jo personalment m'enduia moltíssimes coses.

La veritat es que sols em surt donar les gràcies a totes aquelles mares i tots aquells pares que van vindre a les xarrades, doncs gràcies a ells, he pogut aprendre molt del que ara sé.



17 de juny 2017, Museros



2 comentaris:

ampa quartell ha dit...

Una vesprada molt enriquidora la que vàrem passar junts a Quartell.

Sabina Beltran ha dit...

A mí, personalmente , me va encantar la teua xarrada al Ceip.Santa Anna de Quartell.Una gran Experiencia que m’ha servit per ajudar a la meua filla.Llastima no tindre mes xarradetes com aquesta.Gracies Raúl.