Aquesta història me la contava ja fa temps un
amic que, com jo, l'encanta treballar amb els adolescents. Mentre
preníem un café i intercanviàvem anècdotes, m'explicava que
estava ensenyant matemàtiques per preparar el graduat a un grupet de
xavals.
Per experiència sé que les mates són
especialment difícils d'ensenyar i més quan són joves que han
fracassat en l'àmbit acadèmic i es creuen incapaços. La qüestió es
complica encara més si el que volem que aprenguen són les unitats
de mesura. Això és com si a «El senyor dels anells» volguérem
anar a la torre de Mordor i li demanarem a l'ull de Sauron que
s'aparte per deixar-te veure les vistes. Un impossible.
Però aquest amic em va dir que ell ja no tenia
problemes per ensenyar el sistema mètric. Els estava ensenyant a
partir d'allò que els era familiar, i que altra cosa és més
familiar en l'adolescència que parlar dels penis? Havien aprés a
mesurar-los en mil·límetres, en centímetres, en metres i en
quilometres. Imagine l'escena a classe quan algú es confonia. Segur
que ja no havia de ser el meu amic el que els corregia. Imagine
comentaris dels companys de l'estil de «Com has de tindre una polla
que arribe fins a la paret?!» o «Així no te la trobaràs quan vages
a pixar!!!».
El que vaig veure quan em contava aquesta
història, és que quan parlem d'una cosa que ens és familiar i
propera és més fàcil que la fem nostra. Aleshores, quan volem
ensenyar hem de saber que l'interessa als oients i posar-los exemples
que els siguen familiars, exemples que els facen vincular-se a allò
que els estem contant.
Açò tan senzill i tan útil, després he vist
que apareix a llibres de PNL (programació neurolingüística), de
marketing i estic segur que també està als llibres de didàctica i
educació i a molts altres marcs de l'ensenyament. Jo ho vaig
aprendre parlant amb un amic sobre temes que ens interessaven i cada
volta que done un curs procure tindre-ho present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada