La por és un sentiment que es caracteritza per no poder controlar-se.
Podem entendre-la, saber que és irracional, però no controlar-la. Hi ha
adults que són capaços d'emprendre mil aventures, fer la volta al món
tot sols, però no són capaços de tocar un gos.
A la consulta van
vindre uns pares molt preocupats per què el seu fill de 8 anys feia un
temps que no volia estar sol. La situació s'havia agreujat fins al punt
que no podia estar sol a la seua habitació o pujar les escales de casa.
Tots els progressos que aconseguien un dia amb molta paciència, l'endemà
s'havien revertit en més pors. Venien amb la sensació d'haver-ho provat
tot.
Abans de vindre a veurem,
havien explicat la situació a altres pares, als mestres del xiquet,
havien escoltat consells i havien intentat tot el que els havien
recomanat. Els havien dit que podia ser un trastorn i que havien de
fer-se proves a l'hospital, que podia estar fent-ho a postes per cridar
l'atenció i la solució era no fer cas, havien provat a reforçar la seua conducta amb gomets...
Hi
ha voltes que ho provem tot el que ens diuen els altres però no allò
que ens diuen els nostres fills. En aquest cas em vingué una pregunta al
cap que em naixia de dins, per a que pot servir la por per a aquest xiquet? Quan aquest xiquet té por, els seus pares han d'estar amb ell.
Sense saber les raons per les quals a aquest xiquet li calia tindre els pares aprop,
era obvi que era el que demanava. Vaig proposar-los que estigueren amb
el seu fill i no se separaren d'ell fins a la següent sessió. Havien
d'esforçar-se perquè tal que la por no poguera aparéixer, havien d'estar
sempre amb el seu fill, fins i tot quan ell no ho demanara. Vaig
dir-los que observaren que era el que passava.
A la setmana el xiquet ja podia estar a la seua
cambra i es desplaçava per la casa, tenia moments que ja no volia estar
amb ells, els demanava que els deixaren sol. Havia desaparegut la por?
Segur que no, però ell havia pogut regular-se i havia pogut donar les
primeres passes per superar-la amb la seguretat que necessitava els seus
pares.
Els remeis hi ha voltes que són tan senzills com escoltar
el que ens estan dient els nostres fills, sense prestar atenció al que
ens està dient la societat que és el correcte. La nostra perspectiva com
adults hi ha voltes que està lluny de la visió que tenen els xiquets
del món. Hi ha voltes que és necessari un gran esforç per a superar els
reptes, però no sempre té per què ser així.